Elena Espinosa destaca que la dessalinitzadora de la conca del Llobregat garanteix i complementa les demandes d'aigua potable de l'àrea metropolitana de Barcelona

Elena Espinosa destaca que la dessalinitzadora de la conca del Llobregat garanteix i complementa les demandes d'aigua potable de l'àrea metropolitana de Barcelona

20/07/2009

Durant l'acte d'inauguració


  • Amb una producció anual de 60 hm³ i una inversió global pròxima als 220 milions d'euros, constitueix la més gran planta dessalinitzadora d'Europa destinada al proveïment humà.
  • Además,permetrà optimitzar els recursos acumulats en els embassaments del sistema Ter-LLOBREGAT en funció dels volums disponibles, el règim de pluges i la planificació hidrològica aplicada.

La ministra de Medi ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), Elena Espinosa, ha assistit avui al costat del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a l'acte d'inauguració de la dessalinitzadora de la conca del Llobregat (Barcelona).

Durant la seva intervenció, Elena Espinosa ha destacat que amb la posada en marxa d'aquesta infraestructura es garanteixen i complementen les demandes d'aigua potable de l'àrea metropolitana de Barcelona, mitjançant l'aportació de 60 hm³ d'aigua dessalinitzada a l'any. A més, permetrà optimitzar els recursos acumulats en els embassaments del sistema Ter-LLOBREGAT en funció dels volums disponibles, el règim de pluges i la planificació hidrològica aplicada.

Es tracta de la més gran instal·lació de dessalinització per a proveïment humà d'Europa i una de les més importants pel que fa a inversió global, pròxima als 220 milions d'euros, així com pel que fa les solucions constructives i tecnològiques adoptades, seguint sempre rigoroses premisses ambientals.

Pel que fa a la inversió, el Govern d'Espanya ha contribuït amb una important aportació, d'uns 150 milions d'euros, procedent del tram estatal dels Fons de Cohesió i d'altra banda amb una aportació, pròxima als 26 milions d'euros, integrada en el finançament establert per la Llei de Reforma de l'Estatut de Catalunya.

La Ministra ha recordat que aquesta actuació s'emmarca dins d'un conjunt d'actuacions per a la gestió integral del sistema Ter-Llobregat que tenen com a objectiu posar a disposició del mateix cent seixanta hectòmetres cúbics addicionals en un primer horitzó 2012, i uns altres vuitanta per a l'horitzó 2015, atorgant a la vegada una més gran flexibilitat a aquest sistema. Això permetrà un increment en la qualitat de l'aigua, principalment pel que fa al gust, com a conseqüència de la reducció del nivell de conductivitat actual, propi d'una conca salina com és la del Llobregat.

Per altra banda, Elena Espinosa ha explicat que en el disseny d'aquesta planta dessalinitzadora, basada en la tecnologia d'osmosi inversa, s'han adoptat solucions que disminueixen els seus potencials impactes com són sistemes de barreja, emissió i dispersió de l'abocament de salmorra que garanteixen la seva baixa afecció o sistemes d'estalvi i recuperació d'energia, que permeten un estalvi del 50% de l'energia necessària per al procés d'osmosi inversa, reduint el consum per sota dels 3 quilowats hora per metre cúbic d'aigua produït.

En aquest sentit, la Ministra ha assenyalat que, com a conseqüència de les grans infraestructures que el Govern d'Espanya ha desenvolupat en l'entorn de la conca del Llobregat, s'han abordat la realització de diferents actuacions per reduir el seu impacte mediambiental. A tal objecte, l'any 2006, es va establir un
conveni amb la Generalitat, a desenvolupar en tres anys, per una quantia de 27 milions d'euros.

A més, l'any 2005, es va formalitzar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a l'execució d'obres alternativa al transvasament de l'Ebre, que va suposar una aportació, procedent del tram estatal dels Fons de Cohesió d'aquest any, superior als 510 milions d'euros.

D’altra banda, Elena Espinosa ha afirmat que la inversió final estimada avui dia, pròpia de les actuacions relatives al Pla Hidrològic Nacional, en la seva concepció de l'any 2005, superarà els 2.500 milions d'euros. Aquesta inversió, referida a l'àmbit de les Conques Internes de Catalunya, es situa per damunt dels 1.000 milions d'euros i el seu nivell d'execució supera el 70%.

Finalment, la Ministra ha reiterat la continuïtat d'aquest procés d'inversió plasmada avui dia a través del finançament d'infraestructures del cicle integral de l'aigua a Catalunya, establerta en la disposició addicional tercera de la Llei de Reforma de l'Estatut de Catalunya. El seu principal objectiu és la millora dels sistemes de proveïment, sanejament i depuració d'aquesta Comunitat Autònoma.

Aquesta xifra d'inversió ha superat els 295 milions d'euros per als exercicis 2007 i 2008 i es preveu que superi els 217 milions d'euros l'any 2009.

Característiques i descripció de les obres i instal·lacions

L'actuació té com a objectiu primordial garantir i complementar les demandes d'aigua potable de la xarxa de subministrament d'Aigües del Ter Llobregat, incorporant 60 hm³ d'aigua de mar dessalinitzada, amb una capacitat de 180.000 m³/dia, de cabal mig.

El projecte de la planta dessalinitzadora comprèn la presa d'aigua de mar, la conducció submarina fins a l'estació de bombament, la canonada d'impulsió entre aquesta i la dessalinitzadora, la mateixa planta dessalinitzadora i la connexió de l'aigua de rebuig a l'emissari submarí existent de la depuradora del Prat.

Les obres i instal·lacions que conformen la planta són les següents:

  • Captació d'aigua de mar amb presa oberta, mitjançant emissari submarí format per dues conduccions de 1.800 mil·límetres de diàmetre i 2.200 metres de longitud.
  • Estació de bombament d'aigua de mar, ubicada en la Platja del Prat.
  • Impulsió d'aigua de mar fins a la dessalinitzadora, mitjançant conducció de 2.400 mil·límetres de diàmetre i 3.100 metres de longitud.
  • Cambres de barreja i floculación, amb addicció de reactius químics
  • Clarificació per flotació.
  • Filtració de primera etapa per filtres coberts.
  • Bombeo intermedi.
  • Filtración de segona etapa per filtres tancats (previsió).
  • Microfiltración amb filtres de cartutxos.
  • Bombament d'alta pressió per a alimentació a bastidors d'osmosi inversa.
  • Osmosi inversa, en 10 bastidors de membranes semipermeables,contingudes en tubs de pressió.
  • Recuperació d'energia mitjançant sistemes d'intercanvi de pressió (aprofitament de la pressió de la salmorra de rebuig de la
  • osmosi inversa i estalvi de prop del 50% de l'energia necessària per a l'osmosi
  • inversa)
  • Post-tractament amb remineralización.
  • Dipòsit d'aigua producte i bombament al dipòsit de distribució de la Fontsanta.
  • Evacuació de la salmorra de rebuig en l'emissari de l'EDAR del Llobregat.
  • Tractament d'efluentes amb barreja i floculación, decantació, espessit, deshidratació i evacuació de fangs.
  • Sistemes elèctrics i de control.