El Govern ja ha assignat a Catalunya 1.538M€ del Pla de Recuperació per al desplegament d'inversions
14/12/2021
El Govern ja ha assignat a Catalunya 1.538M€ del Pla de Recuperació per al desplegament d'inversions
- Espanya accelera el desplegament del Pla de recuperació que aconseguirà velocitat de creuer en 2022
- Ja s'han autoritzat un 73 % dels fons previstos per 2021 i la inversió compromesa aconsegueix el 64,5%, accelerant-se el ritme de convocatòries des de la segona meitat d'any
- S'han assignat fons per a les Comunitats Autònomes per més d'11.000 milions d'euros per a l'execució d'inversions
- Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2022 preveuen una dotació de 26.900 milions d'euros amb càrrec als fons del Pla de Recuperació
14 de desembre de 2021.- Avui s'ha reunit la Comissió Interministerial per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, presidida pel President del Govern. Després de l'encontre, la vice-presidenta primera, Nadia Calviño, ha informat de l'avanç en el desplegament del Pla de Recuperació, que s'està veient accelerat des de la segona meitat de 2021 i que s'espera aconsegueixi velocitat de creuer en 2022.
A Catalunya ja s'han assignat 1.538M€ per al desplegament d'inversions, una xifra que la delegada del Govern, Teresa Cunillera, ha valorat molt positivament perquè permetrà recuperar l'activitat i l'ocupació, impulsant un creixement econòmic sòlid, inclusiu i equilibrat en els propers dos anys.
La bona marxa en l'execució del Pla ha fet que Espanya sigui el primer país a rebre l'avaluació preliminar positiva de la Comissió Europea per a la transferència de fons per fites i objectius compliments en el primer semestre de l'any, per un import de 10.000 milions d'euros.
Atenent a l'executat en 2021, s'han autoritzat el 73% dels fons i s'ha compromès un 64,5 % de la inversió prevista.
Diàleg, col·laboració i control en el desplegament del Pla
En 2021 s'han assegut les bases per a l'execució del Pla de Recuperació, amb l'engegada dels instruments legals, institucionals, financers i de governança que estan permetent agilitar la seva implementació.
El desplegament del Pla s'ha articulat sobre la base del diàleg, amb nombroses reunions i encontres amb representants econòmics i socials, experts, grups polítics i altres agents col·laboradors.
Les reformes i inversions previstes en el Pla de Recuperació confereixen un paper molt rellevant a les Comunitats Autònomes, que es veu reflectit en la gestió pressupostària que realitzen d'aquests fons. En l'assignació de recursos del Pla de Recuperació, juguen un paper clau les reunions de les conferències sectorials, òrgan de col·laboració en el qual participen totes les comunitats autònomes i en el qual s'estableixen criteris i objectius de forma consensuada. S'ha creat una Conferència Sectorial del Pla de Recuperació i una Taula de Diàleg específica, que complementen a les sectorials que impulsen els diferents ministeris.
Sobre aquesta base, fins al moment s'han assignat més d'11.000 milions d'euros a les Comunitats Autònomes per al desplegament d'inversions en els seus àmbits de competències: habitatge, mobilitat sostenible, promoció de renovables, restauració d'ecosistemes, renovació d'edificis públics, educació i formació professional, inclusió i serveis socials, entre uns altres. Quant a les Entitats locals, se'ls han assignat prop de 3.000 milions d'euros a través de Reials decrets i Ordres Ministerials de convocatòries de subvencions.
Cal assenyalar que es troba operatiu el sistema de control financer, seguiment i auditoria, per garantir una gestió adequada de les inversions. Aquest sistema permet a més l'intercanvi d'informació amb les entitats de la Unió Europea.
Inversions amb impacte en l'economia real
Per maximitzar l'impacte sobre l'economia real, el govern ha avançat ràpidament en inversió en projectes madurs i amb un fort potencial tractor, com l'estratègia de mobilitat sostenible, segura/segura i connectada, els programes de rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana, de sostres solars i de punts de recarrega, de sanejament i depuració i infraestructures de gestió de residus en municipis de menys de 5.000 habitants, la rehabilitació de costes i biodiversitat o el programa UNICO d'impuls a la connectivitat d'alta velocitat.
Amb la finalitat d'identificar aquests projectes i els principals agents per dur-los a terme, el govern ha publicat aquest any 27 manifestacions d'interès. Aquest instrument, totalment nou, potencia l'efectivitat del Pla posat que permet l'ajust a les necessitats del teixit empresarial i dels ciutadans. L'alta resposta que han tingut cadascuna d'aquestes manifestacions d'interès és reflex de la capacitat del teixit productiu per proposar idees i llançar projectes innovadors de gran impacte. Tretze d'aquestes manifestacions corresponen a l'àmbit de la digitalització.
Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica
En 2021, també s'han aprovat tres Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) en sectors tractors i estratègics del país, entre ells el projecte estratègic per al vehicle elèctric i connectat (PERTE VEC), que ja ha rebut la llum verda de la Comissió Europea, el de Salut d'Avantguarda, el d'Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge –aprovat avui pel Consell de Ministres-.
A més, s'està treballant en l'aprovació d'altres tres projectes estratègics addicionals: el PERTE en Español, Nova Economia de la Llengua; el de la Cadena Agroalimentària Intel·ligent i Sostenible; i el dedicat a la Indústria Aeroespacial.
Reformes transformadores i de llarg termini
La pròpia Comissió Europea ha destacat en la seva avaluació preliminar del passat 3 de desembre l'esforç transformador desenvolupat pel Govern en l'àmbit de l'educació, la transició ecològica, la digitalització o la millora del clima de negocis per assegurar la sostenibilitat del creixement econòmic.
L'agenda de reformes desenvolupada impacta en els quatre eixos transversals del Pla de Recuperació. D'aquesta manera, durant 2021, han entrat en vigor importants reformes com la Llei de Canvi Climàtic, la Llei d'Educació, la Llei de Teletreball o la coneguda com a Llei de riders, i encara en fase de tramitació parlamentària altres com la Llei de Formació Professional o la Llei de Ciència.
També s'ha avançat en l'objectiu de reforçar l'ecosistema empresarial del país amb projectes de llei recentment aprovats en Consell de Ministres com la Llei de Startups i la Llei Crea i Creix, i s'ultima la reforma de la Llei Concursal.
Els Pressupostos Generals de l'Estat imprescindibles en l'execució del Pla de Recuperació
Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2022 preveuen una dotació de 26.900 milions d'euros amb càrrec als fons del Pla de Recuperació. Aquests comptes contemplen inversions d'impacte transversal que afecten a 26 dels 30 components del Pla.
Entre les partides més rellevants, que suposaran una inversió superior al 5 % del total pressupostat per 2022, figuren: el Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura/segura i connectada en entorns urbans i metropolitans (1.124 milions d'euros); el Pla de rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana (1.389 milions d'euros); Mobilitat sostenible, segura/segura i connectada (1.635 milions); Modernització de les Administracions Públiques (1.795 milions); Impuls a la Pime (2.140 milions d'euros); Pla de modernització i competitivitat del sector turístic (1.629 milions); Connectivitat Digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G (1.550 milions) i Reforma institucional i enfortiment de les capacitats del sistema nacional de ciència, tecnologia i innovació (1.662 milions), per assenyalar algunes.
Més comunicació per arribar a tots
Des de la seva activació aquest estiu, la pàgina web del Plan (www.planderecuperacion.gob.es) facilita l'accés a tota la informació de forma clara, accessible i permanent. És una eina clau per conèixer com accedir als fons del pla i serveix d'eina per rendir comptes a la ciutadania sobre el grau d'execució.
La web s'ha complementat en les últimes setmanes amb un butlletí setmanal de seguiment del Pla, que aglutina les licitacions, convocatòries d'ajudes i subvencions, publicacions normatives o altres anuncis associats.
S'han engegat també perfils oficials del Pla a les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook i LinkedIn) per ampliar l'accés a la informació.