Delegació del Govern recorre l'acord de l'Ajuntament de Pollença que dóna ajudes a les empreses que utilitzin “únicament el català” perquè vulnera la Constitució
08/05/2018
En relació a la notícia publicada avui en diversos mitjans de comunicació sobre el recurs plantejat per l'Advocacia de l'Estat en Illes Balears enfront de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Pollença del passat 22 de febrer de 2018 que aprova “subvencions a les empreses que utilitzin el català com a llengua habitual”, aquesta Delegació del Govern en Illes Balears assenyala:
Davant la publicació en el BOIB d'aquest acord municipal el passat 6 de març de 2018, la Delegació del Govern a través de l'Advocacia de l'Estat va presentar el passat 16 d'abril un recurs contenciós-administratiu en considerar que vulnera la doctrina elaborada pel Tribunal Constitucional al moment que regula que tindran accés a les ajudes aquelles empreses que utilitzin “únicament en català” en impresos, cartells, activitats publicitàries o documents administratius.
La doctrina constitucional assenyala que “la regulació de la cooficialitat lingüística no pot imposar la primacia d'una de les llengües oficials en relació amb una altra, ni suposar una postergación o menyscapte d'alguna d'elles”. El TC estableix que la cooficialitat ha de subjectar-se a un “patró d'equilibri o igualtat entre llengües cooficials, que impedeix atribuir caràcter preferent a cap d'elles”. Aquesta doctrina està recollida per successives sentències en els últims anys.
La delegada del Govern, Maria Salom, assenyala que “tenim l'obligació de vetllar que les dues llengües cooficials tinguin el mateix valor i que se subvencionin per igual, com recull la Constitució”. La Delegació del Govern ha recorregut acords similars en altres ajuntaments.
Recursos a Calvià i Palma
Així mateix, l'Advocacia de l'Estat ja va impugnar en 2017 davant el TSJB l'acord de l'Ajuntament de Calvià que introduïa exigències lingüístiques, socials i mediambientals a les empreses que contractin amb el Consistori, en relació a les clàusules que exigien l'ús del català en rètols, publicacions, avisos i altres comunicacions, així com que els treballadors tinguessin el “coneixement suficient del català”.
En el mateix sentit es va recórrer davant el TSJIB l'acord de l'Ajuntament de Palma d'octubre de 2016, que també obligava a les empreses que contracten amb aquesta Administració local a “utilitzar el català”.
En tots dos casos, l'Advocacia de l'Estat considera els acords inconstitucionals.