Més de 2.000 residents estrangers a les Illes Balears van obtenir la nacionalitat espanyola l'any passat
31/05/2021
Més de 2.000 residents estrangers a les Illes Balears van obtenir la nacionalitat espanyola l'any passat
La xifra suposa un descens del 59% sobre la que es va registrar el 2019; la meitat dels titulars de les sol·licituds aprovades el 2020 duien almanco deu anys residint a Espanya
Un total de 2.071 resident estrangers a les Illes Balears van obtenir la nacionalitat espanyola l'any passat; prop de la meitat d'ells –en concret 1.098- duien almanco deu anys residint a l’arxipèlag, i el Marroc és el país d’origen més nombrós a l’estadística, amb 473 de les més de dues mil peticions concedides. Per edats, el grup amb més nacionalitzats va ser el dels d’entre 36 i 50 anys, amb un total de 925 concessions, segons les dades publicades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
En el conjunt de l’Estat, 80.148 persones van obtenir la nacionalitat el 2020; Catalunya, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana van registrar la major part de les concessions que, en termes generals, al darrer any han baixat, coincidint amb la pandèmia de Covid-19. A Espanya aquesta davallada en comparació amb 2019 ha estat del 50%, mentre que a l’arxipèlag s’han comptabilitzat un 59% menys de nacionalitzacions. Tot i això, les xifres són molt superiors –més del doble, en el cas de les Illes Balears, i gairebé el triple, en el conjunt d’Espanya- que les de 2017, en què es va produir una caiguda significativa d’aquests processos administratius.
Més homes que dones
Entre les persones que van aconseguir la nacionalitat espanyola a les Illes el perfil més habitual és el d’un home d’entre 36 i 50 anys d’edat i que fa almanco una dècada que resideix a Espanya. El grup d’edat següent és el de 19 a 35 anys -450 del total de les peticions que han estat autoritzades-. Després del Marroc, els països d’origen amb un nombre major de concessions de nacionalitat són Colòmbia (173), Cuba (144), l’Equador (136) i Bolívia (112).
Tot i que per sexes hi ha molt poca diferència de xifres, els homes que han obtingut la nacionalitat espanyola a la Comunitat Autònoma durant el darrer any són lleugerament més nombrosos (1.061) que les dones (1.010). A més, un 14,6% ho va fer després d’haver acreditat dos anys de residència a les Illes; 315 van aconseguir-la en acreditar que havien nascut a Espanya; 220, per matrimoni, i 6, per ser descendents d’espanyols.
Tres requisits per obtenir la nacionalitat espanyola
Segons el Codi Civil, l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència exigeix que l’interessat acrediti que ha viscut a Espanya de manera legal i continuada per un termini de temps immediatament anterior a la sol·licitud, que varia segons els casos.
Als nascuts a Espanya, i també aquells s’hagin casat amb una persona de nacionalitat espanyola sense haver-se separat, o siguin fills o néts d’espanyols d’origen o vidus d’una persona de nacionalitat espanyola, se’ls exigeix un mínim d’un any de residència. Per als nacionals d’origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i sefardita, aquest termini és de dos anys. Per als que hagin obtingut la condició de refugiats s’exigeix un mínim de cinc anys a Espanya, i per a la resta, el criteri és de deu anys.
Des de l’any 2015, la manera d’acreditar el grau suficient d’integració consisteix a la superació de dues proves, ambdues dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes. D’una banda, l’obtenció d’un diploma espanyol com a llengua estrangera DELE de nivell A2 o superior; per un altre costat, un examen que valora el coneixement de la Constitució Espanyola i de la realitat social i cultural d’Espanya.