Activitats del Consell d'Europa relacionades amb les Polítiques Autonòmica i Local

EL CONSELL D’EUROPA  

Creat el 1949, el Consell d’Europa té per objectiu afavorir a Europa un espai democràtic i jurídic comú, organitzat al voltant del Conveni Europeu dels Drets Humans i altres textos de referència sobre la protecció de l’individu. La seu és a Estrasburg. Són membres del Consell d’Europa 47 països europeus i 5 estats observadors (la Santa Seu, els Estats Units, el Canadà, el Japó i Mèxic).
Els seus objectius són:
-          defensar els drets humans, la democràcia pluralista i la preeminència del dret;
-          afavorir la presa de consciència i el desenvolupament de la identitat cultural d’Europa, així com de la seva diversitat;
-          cercar solucions comunes als problemes a què s’enfronta la societat, tals com la discriminació de les minories, la xenofòbia, la intolerància, la bioètica i el clonatge, el terrorisme, el tràfic d’éssers humans, la delinqüència organitzada i la corrupció, la cibercriminalitat, i la violència envers als nens;
-          desenvolupar l’estabilitat democràtica a Europa i acompanyar les reformes polítiques, legislatives i constitucionals.
Òrgans de funcionament
El Consell d’Europa té els òrgans següents: - Comitè de Ministres, - Assemblea Parlamentària,  - Congrés dels Poders Locals i Regionals - Secretaria General.
Àrees en què participa el Ministeri de Política Territorial en el Consell d’Europa
-          Conferències europees de ministres de Política Territorial
-          Comitè Director per a la Democràcia Local i Regional (CDLR). Fòrum sobre el Futur de la Democràcia
-          Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries
 
A més, Espanya participa amb 24 representants en el Congrés de Poders Locals i Regionals (CPLR)
 
·         Les conferències europees de ministres d’Administració Territorial
Se celebren cada dos anys. Es debaten qüestions relatives als mecanismes de participació i concertació entre els diferents nivells de govern central, regional i local. A Espanya aquesta competència recau en el Ministeri de Política Territorial. L’última reunió va tenir lloc a Utrecht (Països Baixos) al novembre de 2009,  i la propera se celebrarà a Kíev (Ucraïna) el 2011.
 
En la 16a Conferència de Ministres, reunió celebrada a Utrecht els dies 16 i 17 de novembre de 2009, s’han obert a la signatura el Protocol addicional a la Carta Europea d’Autonomia Local sobre el dret de participar en els afers de les col·lectivitats locals i el Protocol núm. 3 a la convenció marc europea sobre la cooperació transfronterera de les col·lectivitats o autoritats territorials sobre les agrupacions euroregionals de cooperació (AEC). En aquesta reunió també s’ha encomanat a Espanya el seguiment dels acords continguts en la “Declaració d’Utrecht”, fins a la celebració de la propera conferència de ministres el 2011.
·         Comitè Director per a la Democràcia Local i Regional (CDLR).
Establert sota l’autoritat del Comitè de Ministres i adscrit a la Direcció General d’Institucions Democràtiques del Consell d’Europa. És l’òrgan del Consell d’Europa encarregat de tractar tots els temes relatius a institucions locals i regionals: es responsabilitza de l’anàlisi, planificació, coordinació i seguiment de l’activitat dels Estats membres pel que fa a l’enfortiment de les pràctiques democràtiques de les entitats locals i regionals. Els seus treballs es dirigeixen a la publicació d’informes i directrius per a l’adopció de recomanacions i convenis pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Celebra dues reunions anuals del Buró executiu, i dos plenaris anuals. El Comitè actua en els períodes entre les sessions del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa i treballa sobre les qüestions que li remet aquest Congrés.
En les reunions els participants examinen les qüestions d’actualitat relatives a la democràcia local i confronten les seves experiències nacionals en la matèria, amb vista a establir línies directrius comunes per a l’elaboració d’una política europea.
 
En aquest Comitè hi participa una representació de la Direcció General de Cooperació Autonòmica
Aquest Comitè és l’òrgan encarregat de supervisar i aprovar els treballs realitzats pels següents tres comitès d’experts subordinats que en depenen:
1.      Comitè d’experts sobre govern de les institucions locals i regionals i cooperació (LR-IC).
2.      Comitè d’experts sobre bon govern democràtic en l’àmbit local i regional (LR-GG)
3.      Comitè d’experts per al finançament en l’àmbit local i regional i els serveis públics (LR- FS)
 
·         Fòrum sobre el Futur de la Democràcia
Fòrum de reflexió adscrit al Consell d’Europa que té com a finalitat enfortir les llibertats i la participació ciutadana. Hi participen tots els actors rellevants (institucions del Consell d’Europa, governs, parlaments, àmbit acadèmic i societat civil). Es desenvolupa a través de reunions anuals sota un tema determinat, amb el suport d’un país amfitrió. Fins avui s’han celebrat quatre sessions: Varsòvia (2005), Moscou (2006), Estocolm (2007),  Madrid (2008) i  Kíev, (2009).
 
·         La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries
La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries va ser elaborada al si del Consell d’Europa i signada el 5 de novembre de 1992. Posteriorment, per tractar-se d’un tractat internacional, va ser ratificada per Espanya, amb data 9 d’abril de 2001, i va entrar en vigor l’1 d’agost de 2001.
 
El preàmbul de la Carta expressa que la protecció d’aquestes llengües “contribueix al manteniment i al desenvolupament de les tradicions i la riquesa culturals d’Europa”, i que el dret a fer servir una d’aquestes llengües “en la vida privada i pública constitueix un dret imprescriptible”, de conformitat amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides i amb l’esperit del Conveni del Consell d’Europa per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
 
En el cas d’Espanya, té especial importància la declaració que es fa amb motiu de la ratificació de la Carta, i que s’inclou en els primers paràgrafs de l’instrument de ratificació, en la qual cal l’àmbit d’aplicació, ja que cal diferenciar dos nivells de protecció diferents:
 
1r. Les llengües reconegudes com a oficials en els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra.
 
2n. Les llengües regionals o minoritàries que els estatuts d’autonomia protegeixen i emparen als territoris on tradicionalment es parlen:
 
- Bable o asturià a Astúries.
- Aragonès a Aragó.
- Lleonès i gallec a Castella i Lleó.
 
 
D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Carta, els Estats membres que en siguin part han de presentar informes periòdics sobre la política interna seguida per al compliment de les obligacions assumides. Els informes que segueixin al primer han de ser presentats “a intervals de tres anys”, com així ho fa el nostre país.
 
El Ministeri de Política Territorial  ha elaborat el 2010 el tercer informe espanyol (2006-2008). En el procediment d’elaboració del tercer informe d’Espanya també es presta especial atenció al segon nivell de protecció al·ludit abans (bable a Astúries, aragonès a Aragó, o lleonès i gallec a Castella i Lleó). Així mateix, s’està realitzant un seguiment del grau de protecció que a Espanya tenen llengües de les quals tracten el Comitè d’Experts i el mateix Comitè de Ministres en els seus comentaris i recomanacions sobre el segon informe d’Espanya: català a Aragó, gallec a Astúries, portuguès a Olivença, àrab a la Ciutat de Ceuta, berber a la Ciutat de Melilla, romaní i caló.
 
D’altra banda, procedeix assenyalar que el Consell de les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat, creat mitjançant el Reial Decret 905/2007, i que ha celebrat dues reunions, el 28 de gener de 2008 i el 23 de juliol de 2009, pot coadjuvar a facilitar, en el seu àmbit, el compliment de les exigències derivades de la Carta Europea de referència.
 
El Congrés de Poders Locals i Regionals (CPLR)

El 1994, el Congrés de Poders Locals i Regionals d’Europa es va establir com a òrgan consultiu del Consell d’Europa per succeir la Conferència Permanent de Poders Locals i Regionals d’Europa. Des d’aleshores actua de conformitat amb la Resolució estatutària (2000) 1 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

El Congrés es compon de dues cambres: la Cambra de Poders Locals i la Cambra de les Regions. L’Assemblea de les dues cambres és integrada per 315 membres titulars elegits, que representen més de 200.000 comunitats locals i regionals dels Estats membres del Consell d’Europa.
 
Avui és una institució consolidada, juntament amb el Comitè de Ministres i l’Assemblea Parlamentària. Entre d’altres tasques desenvolupades pel Congrés destaquen iniciatives com la Convenció marc sobre cooperació transfronterera, la Carta Europea de l’Autonomia Local o la Convenció sobre el paisatge, instruments jurídics que formen avui la base de la democràcia local i regional del Consell d’Europa i de la Unió Europea.

El Congrés elegeix per torns el seu president d’entre els membres de cada cambra, per un mandat de dues sessions extraordinàries. El Congrés es reuneix una vegada l’any a Estrasburg, on rep les delegacions d’organitzacions europees adscrites, en qualitat d’invitats especials o d’observadors, així com les delegacions d’alguns Estats no membres. Una comissió permanent, composta per representants de totes les delegacions nacionals, es reuneix dues vegades l’any amb les diferents comissions estatutàries, una vegada a la primavera (sessió de primavera) i una altra a la tardor (sessió de Tardor).

El Congrés és el portaveu de les regions i els municipis dins el Consell d’Europa:

1. Proporciona un fòrum de diàleg privilegiat, en el qual els representants dels poders locals i regionals inicien debats sobre problemes comuns, intercanvien experiències i exposen els seus punts de vista davant els governs;

2. Assessora el Comitè de Ministres i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sobre tots els aspectes de la política local i regional;
3. Coopera estretament amb les organitzacions nacionals i internacionals que representen els poders locals i regionals

4. Organitza audicions i conferències en l’àmbit local i regional per poder arribar al públic en general, la participació del qual és clau per a l’establiment d’una vertadera democràcia;

5. Redacta regularment informes per països sobre la situació de la democràcia local en tots els Estats membres, així com en els Estats candidats a l’adhesió al Consell d’Europa, i vetlla en particular per l’aplicació dels principis continguts en la Carta Europea de l’Autonomia Local, i

6. ajuda els nous Estats membres de l’Organització a realitzar les tasques pràctiques necessàries per a l’establiment d’una autèntica autonomia local i regional


El treball del Congrés s’organitza en quatre comissions estatutàries.

Espanya compta amb 24 membres en el CPLR; 12 representen les comunitats autònomes i 12 les entitats locals. Per a la designació d’aquests membres regeix l’acord adoptat per la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat de 24 de març de 2004.