Participació de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals en el Comitè de les Regions

El Comitè de les Regions (CDR) és un òrgan consultiu que representa als ens regionals i locals de la Unió Europea. Va ser creat pel Tractat de Maastricht, i la primera reunió del seu Ple va ser en 1994. Actualment es troba regulat en l'article 300 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).


La Comissió, el Consell i el Parlament han de consultar al Comitè de les Regions abans que s'adopten decisions europees en àmbits de repercussió local i regional (com la política d'ocupació, el medi ambient, l'educació o la salut pública). El CDR no té la condició de “institució” i la seua activitat té dues limitacions jurídiques: no emet dictamen sobre totes les propostes d'actes comunitaris i els seus dictàmens no són vinculants per al Consell o la Comissió.


Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la Comissió Europea està obligada també a consultar als ens regionals i locals i a les seues associacions de tota la UE ja des de la fase prelegislativa.


El Comitè de les Regions té en l'actualitat 350 membres, i el mateix nombre de suplents, procedents dels 28 països de la UE. Els membres són responsables de les entitats regionals i locals i han de ser titulars d'un mandat electoral en un ens regional o local o que tinguen responsabilitat política davant una assemblea triada. El Consell nomena als membres i els suplents per un període de cinc anys, a proposta dels països de la UE. Cada país tria als seus membres segons les seues pròpies normes, però totes les delegacions reflecteixen l'equilibri polític, geogràfic i regional/local del país corresponent.


El CDR celebra sis plens a l'any, en els quals estableix la seua política general i aprova els seus dictàmens. Compta amb sis comissions encarregades d'estudiar les diferents polítiques i elaborar els dictàmens que es debaten en el ple:

• Cohesió Territorial i Pressupost de la UE (COTER)
• Política Econòmica (ECON)
• Política Social, Educació, Ocupació, Recerca i Cultura (SEDEC)
• Medi ambient, Canvi Climàtic i Energia (ENVE)
• Ciutadania, Governança i Assumptes Institucionals i Exteriors (CIVEX)
• Recursos Naturals (NAT)

Les Comissions elaboren Projectes de Dictàmens que després es debaten en algun dels Plens anuals i si s'aproven per majoria, el CDR presenta el Dictamen a la Comissió, al Consell i al Parlament Europeus. El Comitè també aprova resolucions sobre qüestions polítiques d'actualitat. Un President i un primer Vicepresident són triats d'entre els membres del Comitè. D'altra banda, la Taula del Comitè de les Regions és l'òrgan d'impuls de la seua activitat, en el sentit que és ella la que elabora el programa polític del CDR al començament de cada mandat, controla l'execució d'aquest programa i coordina de forma general els treballs dels plens i de les comissions.  En general, la Taula es reuneix vuit vegades a l'any: abans de cadascun dels sis plens de Brussel·les, més dues reunions extraordinàries, en els dos països que exerceixen la Presidència rotatòria del Consell.  La Taula està obligada a reflectir el pluralisme, sobretot polític, de l'assemblea que constitueix el CDR. Amb aquest esperit, la composició de la Taula s'estableix com segueix: el President; el Vicepresident primer; 28 Vicepresidents (un per Estat membre); 28 membres més, i els presidents dels grups polítics.  Igual que el President, la Taula té un mandat de dos anys i mitjà.

Actualment els membres del CDR estan dividits en cinc grups polítics, reflex de la situació política a Europa: el Partit Popular Europeu (PPE), el Partit dels Socialistes Europeus (PSE), l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE), l'Aliança Europea (AE), i el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE).

Espanya compta amb 21 membres en el Comitè de les Regions. D'aquest total, 17 representen a les Comunitats Autònomes i 4 a les Entitats locals, corresponent a les Comunitats Autònomes proposar els membres que formaran la delegació autonòmica, i a la FEMP els representants de les Entitats locals. Aquest sistema es va adoptar mitjançant una Moció aprovada pel Senat el 20 d'octubre de 1993.

En la major part dels casos, els representants titulars de les CCAA són els seus Presidents, encara que normalment l'activitat és desenvolupada pels suplents, que poden ser Consellers o alts càrrecs, i fins i tot el Delegat de la Comunitat a Brussel·les.