Foment ha invertit 7.000 M€ des de 2005 per a l’impuls de les estructures ferroviàries de Catalunya

Adif ha assolit una mitjana d’inversió anual de 1.078 M€ en els darrers cinc anys (2005-2009), mentre que la mitjana anual del període 2000-2003 va ser de 494 M€.

El secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures, Victor Morlán, el delegat del Govern, Joan Rangel, el president d'Adif, Antonio González Marín, i el director general d'Infraestructures Ferroviàries, Carlos María Juárez, han presentat avui a Barcelona el balanç d'inversions executades pel Ministeri de Foment a Catalunya en el període 2005-2010 (fins a 30 de juny), així com de les actuacions en curs per al desenvolupament de la xarxa ferroviària catalana.

En el transcurs de l'acte, el secretari d'Estat va destacar que en aquest període la inversió ha ascendit a prop de 7.000 M €, dels quals més de 6.130 M € han estat invertits per ADIF i 848 M € per la Direcció General d'Infraestructures Ferroviàries.

La major part de la inversió de la Direcció General d'Infraestructures Ferroviàries ha estat destinada a la connexió del corredor mediterrani amb la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona, així com a la millora de la xarxa convencional en el tram Lleida-Manresa i a la millora i col·locació del tercer carril del corredor del Vallès.

Pel que fa a la inversió d'ADIF, 4.788 M € s'han destinat a la construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa, 1.343 M € a les línies d'amplada convencional i, d'aquests, 568 M € a la xarxa de Rodalies de Barcelona.

Això suposa que Adif ha assolit una mitjana d'inversió anual de 1.078 M € en els últims cinc anys (2005-2009), davant una mitjana anual de 494 M € en el període 2000-2003.

Aquestes dades van consolidar a Catalunya per cinquè any consecutiu (2005-2009) com la comunitat autònoma amb més gran volum d'inversió executada pel Ministeri de Foment en tot el territori de l'Estat amb l'objectiu de donar resposta a les seves necessitats en matèria d'infraestructures ferroviàries.

Gràcies a aquest esforç inversor, s'està duent a terme una gran transformació de la xarxa ferroviària de Catalunya planificada des de tres grans àmbits d'actuació:

• La integració de les principals àrees en la nova xarxa d'alta velocitat
• La dotació d'unes infraestructures adequades per atendre la demanda del tràfic de mercaderies en condicions de competitivitat amb altres modes de transport
• La reestructuració de la xarxa convencional i especialment el nucli de Rodalies de Barcelona per donar resposta a la mobilitat dels ciutadans en els àmbits urbans i metropolitans.

Un decisiu impuls a l'alta velocitat
La ferma aposta del Ministeri de Foment per fer realitat la connexió entre Madrid i Barcelona mitjançant l'alta velocitat es va traduir en una inversió de 2.955 M € entre l'1 d'abril de 2005 i el 20 de febrer de 2008, data d'entrada en servei de la nova infraestructura.

Gràcies a aquesta inversió, es van completar les obres de plataforma i superestructura fins a l'estació de Camp de Tarragona, al desembre de 2006, i posteriorment, fins a la Barcelona Sants, així com per millorar les prestacions de la infraestructura, cosa que va repercutir de manera significativa en la reducció dels temps de viatge i l'augment de les freqüències entre ambdues capitals.

La nova infraestructura ha permès a més la construcció de noves estacions, com la de Camp de Tarragona, i l'ampliació i modernització de les estacions catalanes amb l'objectiu d'augmentar la prestació de serveis als clients dels serveis d'alta velocitat.

A Lleida Lleida-Pirineus s'han destinat 19,6 M € per a la construcció d'un aparcament subterrani i a la urbanització de l'entorn de l'estació. A Barcelona-Sants, la inversió ha ascendit a 263 M € per adaptar-se als trànsits generats per l'arribada de l'alta velocitat. A la terminal barcelonina, el procés de remodelació continuarà amb l'ampliació del vestíbul que tindrà prop de 34.000 m2, un augment de l'edificabilitat en 77.800 m2 que allotjaran oficines i serveis terciaris, així com el nou aparcament del costat muntanya amb gairebé 1.500 places de capacitat.

Responent al ferm compromís d'impulsar la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa, des del febrer de 2008 i fins a la data, Adif està invertint 44 M € de mitjana mensual per executar el tram Barcelona-Figueres, cosa que permetrà que el 2012 es completi la connexió amb França.

En el tram Barcelona-Figueres, que compta amb una inversió aproximada de 4.200 M €, les obres es troben actualment en execució amb l'objectiu de completar la seva entrada en servei l'any 2012. Entre els treballs més destacats, figuren els nous túnels urbans de Barcelona, Montcada i Reixac, Montmeló i Girona.

Així mateix, s'han iniciat les obres de la nova estació de la Sagrera a Barcelona, el projecte ferroviari més important adjudicat mai a Espanya amb una inversió de 589,2 M €; i de les estacions de Girona i Alt Empordà, que entrarà aquest any 2010 amb caràcter provisional mentre s'està redactant el projecte per al complex definitiu.

Connexió amb Europa en amplada internacional al 2010
Els plans d'inversió del Ministeri de Foment a Catalunya també s'estan dirigint a l'impuls del transport ferroviari de mercaderies. D'aquesta manera, s'està treballant en un escenari d'explotació que durant aquest any possibilitarà que aquests trànsits es connectin amb França en amplada internacional, millorant la competitivitat d'aquest sector.

Per fer-ho, Foment posarà en servei 75 km de la nova Línia d'Alta Velocitat, entre Mollet i Girona i des de l'estació de l'Alt Empordà fins a la connexió amb la secció internacional, i està emprenent directament una inversió superior als 100 milions d'euros en la instal·lació del tercer carril, en una actuació que també està permetent optimitzar l'estat de la infraestructura d'amplada convencional, especialment en la línia Barcelona-Portbou.

Els trens circularan gràcies al tercer carril entre la Zona Franca de Barcelona i el Nus de Mollet, des d'on discorreran pel traçat de la Línia d'Alta Velocitat fins al Centre Logístic Ferroviari de Girona. Entre aquest punt i l'estació de l'Alt Empordà, circularan mitjançant el tercer carril per connectar-se amb França en amplada internacional.

Actuacions en la xarxa convencional
Entre 2005 i 2009, Adif va executar a Catalunya inversions per un valor aproximat de 730 M € per a la modernització de la xarxa d'amplada convencional. D'aquesta xifra, 463 M € s'han destinat a la infraestructura i les estacions amb diversos operadors, i 267 M € a les instal·lacions i estacions de la xarxa de Rodalies. Mentre, el 2010 i fins a la data, ja s'han destinat a aquesta àrea d'actuació 99 M €, cosa que confirma el constant i elevat ritme inversor iniciat al 2005 i que es manté malgrat la conjuntura econòmica actual.

Aquest esforç per garantir un òptim estat de la xarxa i augmentar les seves prestacions s'ha reflectit en l'execució d'obres de millora de la infraestructura i superestructura (via, electrificació i instal·lacions de seguretat i comunicacions), com les connexions de servei en les línies Barcelona-Puigcerdà o Barcelona-Manresa-Lleida. Així mateix, s'ha actuat pràcticament en la totalitat de les estacions de la xarxa convencional de Catalunya i, a dia d'avui, 96 estacions es troben amb obres ja finalitzades, en execució o amb els projectes en redacció.

A més de la inversió directa per part d'Adif per a la millora de la xarxa convencional, aquest capítol s'ha completat amb dotacions extraordinàries que han contribuït a afavorir la millora de les infraestructures i estacions amb la formalització de convenis per valor de 360 M €, destinats, entre altres actuacions, a la construcció del nou intercanviador de La Sagrera-Meridiana, i a la modernització de la catenària a les estacions de Granollers Centre i Mataró, i al tram Terrassa-Manresa.

En aquest apartat, destaquen igualment les actuacions derivades de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut de Catalunya, que té en compta una inversió addicional de 170 M € per a actuacions en instal·lacions logístiques, accessibilitat i millora d'estacions, seguretat i millora de la infraestructura.

Els altres dos apartats que han reforçat la inversió en la xarxa convencional han estat el Pla Dinamitzador de l'Economia impulsat pel Govern, i el Pla de Modernització d'Estacions de petita i mitjana mida, per a què s'han destinat més de 10 milions d'euros.

Entre les actuacions més rellevants dutes a terme per Adif des de 2005 per modernitzar la xarxa convencional, destaca la instal·lació de catenària rígida als túnels de Barcelona, la millora de la gestió del trànsit mitjançant nous enclavaments en estacions del nucli de Rodalies, i la construcció de noves subestacions elèctriques i la millora de les existents.

En virtut del seu compromís de garantir la seguretat de les instal•lacions ferroviàries i dels ciutadans, un altre dels camps d'actuació ha estat la supressió de passos a nivell. Des de 2005, s'han suprimit a Catalunya 65 passos a nivell: 18 a la província de Barcelona, 8 en Tarragona, 33 a Lleida i 6 a Girona, mentre que actualment es troben en obres de supressió uns altres 6 passos.

Xarxa de Rodalies de Barcelona
Des de 2005 el Ministeri de Foment està implementant un ambiciós pla de modernització de la xarxa de Rodalies de Barcelona, la més gran en extensió d'Espanya i el segon en trànsit de passatgers amb més de 400.000 viatgers diaris.

D'aquesta manera, s'estan duent a terme actuacions per a la millora permanent de les infraestructures i instal•lacions de la xarxa de rodalies de Barcelona, que comprèn la modernització de la infraestructura per oferir als usuaris un servei amb més grans prestacions d'eficàcia i fiabilitat, i de les estacions, en què s'aposta de forma decidida per un augment de l'accessibilitat, la seguretat i la intermodalitat.

Fruit d'aquest impuls, el Ministeri de Foment està desplegant el Pla de Rodalies per a Barcelona que preveu una inversió de 4.000 M € fins al 2015, i que té en compte, com a principals actuacions, la instal•lació del sistema de senyalització ERTMS i GSMR a tota la xarxa, la renovació i ampliació del sistema d'electrificació, l'homogeneïtzació de les 107 estacions del nucli, l'extensió de la xarxa i l'augment de la capacitat amb 25 km de via nova i la duplicació de 80 km, la construcció de nou estacions i d'11 intercanviadors nous i l'increment d'aparcaments dissuasoris amb a prop de 7.000 places de nova creació.