Salom: “La nostra Constitució és una norma forta, amb una estructura tan sòlida i clara que ha permès aplacar el pitjor atac a la nostra democràcia en els darrers 35 anys”
06/12/2017
La delegada del Govern en Illes Balears ha presidit avui el 39ª aniversari de la Carta Magna al costat de la presidenta del Govern balear / Salom ha assenyalat que “abans d'iniciar qualsevol canvi en la Carta Magna, hem de tenir clar para quin i amb quins motius. Existeixen altres vies per millorar la relació entre els espanyols” / “No podem perdre de vista l'objectiu principal d'aquesta legislatura: afermar, donar estabilitat i embranzida a la nostra economia”
La delegada del Govern en Illes Balears, Maria Salom, ha presidit avui a Palma el 39º aniversari de la Constitució al costat de la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, en el tradicional acte celebrat en el Palau de l'Almudaina al que han assistit les principals autoritats polítiques, militars i civils de les Illes.
Després de la lectura d'articles de la Carta Magna, la delegada ha agraït la presència de tots i especialment dels sis lectors, representants de “els nostres pares constituents, els diferents pilars de l'Estat com la Judicatura o els mitjans de comunicació, els nostres fills, que són el futur, i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, garants de la convivència i de l'empleno dels preceptes de la Carta Magna”.
En l'inici de la seva intervenció Salom ha recordat que la Constitució va ser “signada fa gairebé 4 dècades al moment de major consens que ha viscut la política espanyola. Una norma fonamental consolidada ja per diverses generacions i en plena maduresa”, que “dóna cabuda a tots els espanyols de bé, a tots els ciutadans respectuosos amb les regles democràtiques que dediquen els seus esforços diaris a millorar i ajudar al creixement d'Espanya”.
La delegada ha assenyalat que la Càrrega Magna ha proporcionat a aquest país “l'etapa de major creixement, benestar i desenvolupament. Espanya, membre prominent d'una UE forta, respectada i unida, està afermada avui com una de les 5 principals economies continentals, una de les potències turístiques mundials i els espanyols gaudim d'un benestar que cap dels nostres pares o avis hagués imaginat allà per 1978”.
En aquest sentit ha afegit que “ha estat l'embranzida i sacrifici de tota la ciutadania espanyola el que ens ha permès deixar enrere la pitjor crisi econòmica a nivell mundial, i ens està permetent recuperar-nos amb més ímpetu i confiança si cap. Tots junts som més forts, units som imparables. Respectant el que ens uneix, i la Constitució és el llaç que ens manté junts, som millors i formem un país molt valorat, volgut i admirat pels nostres socis europeus i per la resta del Món”.
També empara a els qui no la reconeixen
La delegada no ha obviat que “estem vivint moments molt durs i complicats territorialment, on el nostre Estat de les Autonomies està sent posat en dubte per una minoria irresponsable que actua fora de la Llei i que utilitza tot tipus d'ardits per buscar una legitimitat que se li nega, no només per la immensa majoria d'espanyols, sinó també des de la resta d'organismes i institucions europees i mundials”.
Sobre aquest tema, ha assegurat que “la nostra Constitució és tan àmplia i generosa que empara a aquells que no la reconeixen, també a aquells partits polítics que l'acaten per imperatiu legal malgrat dir que no els representa”. Es tracta de “una norma forta, amb una estructura tan sòlida i clara, que ha permès aplacar el pitjor atac a la nostra democràcia en els darrers 35 anys sense escarafalls, sense presses ni dreceres, respectant els pilars de l'Estat i la separació de poders”.
Uns poders de l'Estat encapçalats per “la seva Majestat el Rei, la intervenció del qual el passat 3 d'octubre en defensa del respecte a la Constitució, serà recordada durant molts anys i, de ben segur, enaltida a mesura que passi el temps”. Seguint pel Poder Executiu, al que el text constitucional li “ha permès articular una sèrie de mecanismes previstos per a casos de desobediència flagrant, mesures que estan responent, sense alarmismes ni estridències, a retornar la legalitat i restablir els mecanismes de l'Estat de Dret, tal com els nostres constituents van preveure”. I, finalment, “obeint sense ambages a la separació de poders que emana de la Constitució, la Justícia ha seguit el seu camí inexorable exigint les oportunes responsabilitats derivades de les actuacions que cadascun decideix emprendre”.
Salom recorda que “aquestes són les regles del joc, les que cadascun de nosaltres hem de complir i que permeten que un Estat de Dret funcioni com a tal proporcionant garanties, drets, deures i llibertats”.
Reforma constitucional?
Arribats a aquest punt, la delegada del Govern s'ha preguntat per si és necessària una reforma de la Carta Magna, “una norma en plena maduresa, però amb amb prou feines 4 dècades de recorregut. Una llei fonamental, la nostra, amb capacitat per ser reformada sempre que es tingui clar para quin i amb quins motius, com hem comprovat en un passat recent… Tenim experiències passades de reformes puntuals i concretes de la Constitució que es van dur a terme amb un amplísimo consens dels partits polítics”.
Per tant, ha continuat, “abans d'iniciar qualsevol camí a possibles canvis en la Carta Magna, hem de tenir ben clar què és el que pretenem fer. És possible, fins i tot probable, que sigui suficient amb actualitzar el nostre model autonòmic. Podíem preguntar-nos si hi ha alguna cosa que no funciona o què podríem canviar del nostre règim descentralitzat i autònom perquè cada Comunitat, cada racó d'Espanya, se senti plenament satisfet dins del conjunt del país”.
Sobre aquest tema ha recordat que està en marxa la Comissió territorial aprovada al Congrés, “on els partits que de debò tenen en interès a unir i cohesionar poden debatre i estudiar com és possible millorar el nostre sistema autonòmic… O la Conferència de Presidents, de la qual sorgeix la Comissió d'Experts que està analitzant la reforma de l'actual model de finançament autonòmic que vénen reclamant diverses regions del nostre país, entre elles la nostra, i que és l'origen de moltes de les disputes”.
Per tant, “existeixen altres vies per millorar la relació entre tots els espanyols. No es pot iniciar una modificació de la Constitució simplement per premiar a aquells que han intentat liquidar la legislació vigent i la sobirania nacional. En qualsevol d'aquestes vies obertes és indispensable recuperar el sentit d'Estat d'aquells que ens han portat fins a aquí. Mirem al passat per avançar correctament cap al futur”.
La delegada del Govern creu que “sense consens ni diàleg no és possible construir un futur millor per als nostres fills. Diàleg és una paraula molt bonica que ningú rebutja, però no és una paraula miraculosa. Dialoguem, negociem, obrim debats seriosos… d'acord a la llei. I, des de la Constitució, vegem en què estem d'acord, què pot servir perquè Espanya segueixi creixent i guanyant importància en aquest competitiu món globalitzat, sense fronteres”.
“La classe política, els poders de l'Estat, tenim el deure seguir construint un gran país com el nostre, deixant d'un costat el que ens separa i apostant pel que ens uneix. La gent ens reclama treball, esforç comú, transparència, benestar i progrés”, ha emfatitzat Salom.
Finalment, la delegada ha afirmat que no hem de “desenterrar vells fantasmes que els nostres pares constituents van ser capaços de deixar enrere en benefici comú. Si desviem l'atenció cap a disputes que gran part de les generacions presents no han viscut, i que alguns volen recuperar amb clars tints populistes que en gens ajuden al relat comú i constructiu, podem perdre de vista l'objectiu principal d'aquesta legislatura: afermar i donar estabilitat i embranzida a la nostra economia. Hem comprovat com l'economia global no perdona les aventures suïcides i il·legals”.
Des del Govern d'Espanya “seguim tendint la mà a tots perquè, amb humilitat i lliurament, treballem per i per als ciutadans. I per aconseguir-ho, apostem pel diàleg amb dos únics límits: unitat del país i respecte a la Llei”. Salom recorda que hem de “defensar els interessos generals, també els interessos de Balears, el nou REB o la modificació del sistema de finançament, per descomptat… però tot això ha d'aconseguir-se sota el consens, dins dels òrgans oberts a aquest efecte i sense oblidar la solidaritat amb la qual hem construït aquest gran país”.
La delegada del Govern s'ha acomiadat destacant els valors de “reconciliació, lleialtat i ambició de país que emanen de l'esperit de la nostra norma fonamental. Un text que, a punt de complir els 40 anys, segueix donant resposta a les inquietuds i desafiaments d'una Espanya pròspera, europeista, oberta i plural”.