El MARM avalua favorablement el projecte de la Central Hidroelèctrica Cabiscol II

04/03/2009

Ahir es va publicar en el BOE la Declaració d'Impacte Ambiental


  • El promotor assumeix les mesures protectores que s'exigeixen per mantenir la qualitat dels cabals del riu Segre i el projecte és compatible amb el Pla de Conservació de la llúdria de la Generalitat de Catalunya

El Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí ha avaluat favorablement el projecte de la Central Hidroelèctrica Cabiscol II, a Lleida, per considerar que no produirà impactes ambientals significatius, sempre que el promotor, CENPAR SA, compleixi amb les mesures protectores previstes i especificades en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que ahir es va publicar en el BOE.

L'objectiu d'aquest projecte, que s'ubica a la comarca de la Cerdanya, és aprofitar el tram alt del riu Segre per a la producció d'energia elèctrica, mitjançant una nova instal•lació, la nova central de Cabiscol II, per a la generació elèctrica de 2,5 MVA. Ja existeix la central Cabiscol I que s'ubica al terme municipal de Montellà i Martinet i capta les aigües del Segre mitjançant una presa de derivació a Marinet, restornant-les al riu a uns 2 quilòmetres aigües avall.

La captació d'aigües de la nova central Cabiscol II es realitzarà a la central Cabiscol I, de manera que l'aigua sigui captada des d'aquesta abans de la seva restitució al riu, mitjançant un canal de transport d'uns 2,5 quilòmetres de longitud, amb dos trams de túnel i un aqüeducte i amb capacitat per a un cabal màxim de 9 m3/s.

La nova central es construirà en el marge esquerre del Segre, ocupant una superfície total de 162 m2 i l'aigua es tornarà al riu mitjançant un canal de 32,5 m de longitud. La línia d'evacuació d'energia serà subterrània (el promotor ha optat per aquesta alternativa respecte a una altra que proposava que fos a través d'estesos elèctrics exteriors) i empalmarà amb la xarxa existent a través de la connexió a la pròpia línia d'evacuació de la central Cabiscol I.

En tot el procediment d'avaluació s'ha prestat especial atenció a la no afecció sobre el cabal i la qualitat de les aigües del riu Segre i, en conseqüència, es considera ambientalment viable allò previst pel promotor sobre els cabals de manteniment, establint-se la xifra de 40,2 Hm3/any, el que està en conformitat amb les prescripcions del Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre. D'altra banda, es garanteix que amb el cabal ecològic proposat es compatibilitzarà l'aprofitament hidroelèctric amb la conservació de la qualitat de les aigües, en el que respecta a temperatura, capacitat d'oxigenació, índexs biològics, etc, i, per tant, és acceptable per a les comunitats piscícoles presents a la zona.

El promotor assumeix també una sèrie de mesures preventives i correctores per minimitzar les afeccions de les obres tant en el curs del Segre com del torrent Quer, entre les quals es troben el control d'abocaments o contaminació per maquinària o moviments de terra.

Pel que fa a la vegetació, no es preveuen impactes destacables atès que la zona d'ocupació de la central correspon a terrenys de cultiu. No obstant això, el projecte inclou mesures per a la prevenció d'incendis, l'enjardinament de l'entorn de la central, la revegetació de les superfícies que puguin veure's afectades per les obres i la plantació d'arbres i espècies autòctones a les zones de pinedes i boscos de ribera.

Com el tram del riu afectat per l'actuació està inclòs en el Pla de Conservació de la Llúdria de Catalunya, la DIA reforça les mesures proposades per la Direcció General de Mig Natural de la Generalitat de Catalunya, per evitar que afectin a la llúdria i a les seves preses habituals. Per això no s’haura, en cap cas, d’afectar l'accés de les llúdries a l'aigua, tant aigües dalt com aigües a sota de la central. El projecte també s'ubica dins de l'àmbit del Pla de Recuperació del Trencalòs, però, segons informa la Generalitat, en cap cas ni les obres ni la central afectaran al mateix.

A l'àrea d'actuació no hi ha cap element catalogat com patrimoni cultural. Però el projecte aprofitarà, per fer una nova canalització, una sèquia del segle XIX. Per això caldrà realitzar un estudi històric i arqueològic que determini el manteniment dels elements més rellevants de la seva estructura (com murs de pedra seca), així com la seva neteja i reforç, seguint les directrius marcades per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Un pla de vigilància ambiental controlarà l'avaluació dels possibles impactes i l'aplicació de les mesures previstes.