Important davallada en la sol·licitud de permisos de treball a Catalunya
15/12/2008
Catalunya és la primera comunitat autònoma en número d’estrangers amb autorització de residència (921.648 persones), per davant de Madrid, la Comunitat Valenciana o Andalusia. I aquesta realitat fa que una de les tasques principals de la Delegació del Govern a Catalunya sigui la gestió del fenomen migratori, un fenomen que ha estat i és una de les principals prioritats del Govern d’Espanya. En aquest sentit, cal destacar que el Govern ha actuat seguint quatre línies fonamentals d’actuació.
Gestió ordenada dels fluxos migratoris
El primer d’aquests punts és la gestió ordenada dels fluxos migratoris, per permetre ajustar l’oferta i la demanda d’ocupació en el mercat laboral. Una prioritat que es compleix en el cas de Catalunya, ja que només un 13% dels residents estrangers legals té residència no lucrativa. La majoria d’aquests nous residents tenen autorització per treballar, i no podem perdre de vista que, de fet, el gruix d’aquestes persones residents a Catalunya està justament en edat de treballar, amb una mitjana de 31 anys.
La gestió de la immigració també es regula per altres vies, i una d’elles és la del reagrupament familiar que enguany ha mostrat unes xifres amb tendència a la baixa. El número de reagrupaments familars concedits a Catalunya al 2008, fins a data 1 de desembre, és de 24.397 (aquestes dades fan referència al total de les tres vies del reagrupament familiar: menors nascuts a Espanya, menors fills de pares immigrants legals i persones vingudes des de tercers països). Per províncies les xifres són les següents: Barcelona 17.664; Tarragona, 3.414; Girona, 2.058 i Lleida, 1.229. Les dades també ens mostren que la població en edat escolar que regula la seva estada al nostre país mitjançant el reagrupament familiar no és pas el grup més gran. El reagrupaments de persones en edat pre-escolar (de 0 a 2 anys) a Catalunya ha estat de 1.170; en ensenyament infantil (de 3 a 5 anys) de 1.221; en primària (de 6 a 11 anys) 4.094 i secundària (de 12 a 16 anys) 4.354. Per nacionalitats, dins el reagrupament familiar, destaquen Marroc (7.401 reagrupats), Equador (2.863), Xina (2.254), Pakistan (2.017), Colòmbia (1.775), Perú (1.593) i la República Dominicana, (1.269).
La lluita contra la immigració il·legal
Molt relacionat amb aquest primer punt està la segona línia de treball: lluitar contra la immigració il·legal. L’escenari econòmic demana més que mai que l’entrada d’immigrants sigui regular i legal però també, com dèiem abans, ajustada a la demanda del mercat laboral. Això s’aconsegueix en gran manera amb les contractacions en origen, i prova n’és el fet que en els anys 2005 i 2006 Catalunya va experimentar un considerable augment del número de permisos de treball concedits (40.305 i 59.470, respectivament); i en canvi, els anys 2007 i 2008 s’ha notat un descens (58.806 i 42.303, també respectivament).
Un altre element clau de la lluita contra la immigració il•legal són les inspeccions de treball. L’economia submergia és combatuda des de l’àrea de treball i estrangeria, i mostra d’això són les més de 4.000 actuacions que s’han dut a terme de gener a juny de 2008 a Catalunya. Unes actuacions que han comportat l’aplicació de sancions per prop de 5,5 milions d’euros.
Evidentment, la tasca policial també és molt destacable en la lluita contra la immigració il·legal. En aquest sentit, i en el que portem d’any, la Prefactura Superior de Policia de Catalunya ha desarticulat 57 xarxes criminals organitzades dedicades a promoure o afavorir la immigració il·legal i l’explotació dels immigrants. Cal mencionar també en aquestes operacions s’ha detingut a un total de 318 persones responsables d’aquestes xarxes d’immigració il·legal. A més, les UCRIF catalanes (Unidades contra Redes de Inmigración y Falsificación) han realitzar 310 accions o serveis que no es consideren estrictament com a delinqüència organitzada, amb un total de 850 detinguts, per activitats relatives a la immigració clandestina, explotació laboral i/o falsificació.
La integració dels nouvinguts i la cooperació amb els països emissors
De forma lògica, a la regulació de la immigració li segueix la necessitat de la integració dels nouvinguts, una acció que el govern entén com a clau perquè el fenomen migratori continuï sent un factor positiu per al nostre país. I una eina fonamental per ajudar a aquesta integració és el Fons de l’Estat a les Administracions Locals per actuacions en matèria d’integració. A la convocatòria de 2007 es van presentar un total de 163 ens locals catalans: 122 ajuntaments, 40 consells comarcals i una mancomunitat de municipis. El Fons de l’Estat a les Administracions Locals al 2007 va suposar una inversió de 17.370.008 euros.
Per últim, la quarta línia d’actuació del govern d’Espanya en matèria d’estrangeria és la cooperació amb els països emissors d’immigrants. Una cooperació de la qual el retorn voluntari n’és un exemple recent. Una mesura que permet als treballadors desocupats, nacionals d’un país que tingui subscrit amb Espanya conveni bilateral en matèria de seguretat social i decideixin voluntàriament retornar al seu país d’origen, percebre de forma anticipada i acumulada la prestació econòmica per desocupació a la que tinguin dret.
Amb aquests eixos vertebradors de la política d’immigració duta a terme pel govern d’Espanya es té la voluntat de fer del fenomen migratori un element que ajudi al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
* Us adjuntems gràfics i documentació de les dades generals de Catalunya i també de les específiques de les províncies catalanes *